La mare de 93 anys, només té una cabòria que la neguiteja: el temps.Res més no pot impedir-li creuar la porta. Aquella estona al carrer, al seu carrer, amb diferents cares, però amb gairebé les mateixes cases de sempre l’omplen; tocar el sol, beure l’aire, volar amb el pes dels anys, palpar la vida, en definitiva, què és sinó això, viure?
Barcelona, novembre 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada